Quand en 1356 Guilhèm Molinièr (per sas Leys d'Amor) establit una lista d’endrets on la lenga d’òc es parlada, es aquesta:

Li Peyragorc e·lh Caercí
Velayc, Alvernha, Lemozí
Rozergue, Lotvés, Gavaldà
Agenés, Albegés, Tholzà
Yssamens son de nostra mers
Carcassés, Narbona, Bezers
E tug cil qui son lor sosmés
E Montpeslier et Agadés

Aqueths non son pas supausats èster noms de "províncias". Aquò’s esclarzit per aquesta citacion dau volum precedent.

Noms patrials es aquel que pren nom d’un pahís, coma d’un avesquat, coma Tolzàs, Bordalés, Caercí, Peyragozí, Carcassés, Narbonés, Bederrés

Molinièr es pas lo sol de hèr aquesta connexion. Un grand nombre d’introduccions de vidas trobadorescas mencionan, sia un país en lo sens Longnonenc (es díser, lo sens utilizat per Auguste Longnon dens son òbra), sia explicitament un avescat o una ciutat

• Lo Coms de Peitieus si fo uns dels majors cortés del mon
• Bernartz de Ventadorn fo de Lemozí, del castel de Ventadorn
• Sail d’Escola si fo de Bragairac, d’un ric borc de Peiregorc
• Arnautz de Maruelh fo de l’avescat de Peiragorc, d’un castel que a nom Maruelh
• Arnautz Daniels si fo d’aquella encontrada don fo n’Arnautz de Marueill, de l’evescat de Peiregorc, d’un chastel que a nom Ribairac
• Girautz de Borneill si fo de Lemozí, de l’encontrada d’Esidueill, d’un ric castel del vescomte de Lemoges
• Bertrans de Born si fo us castellans de l’evescat de Peiregors, sénher d’un castel que avia nom Autafort
• Jordans de Bonels si fo de Santonge
• Raimons de Durfort et Turcmalec si foron dui cavallier de Caersí
• N’Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d’un ric borc que a nom Sarlat
• Girautz de Salaingnac si fo de Caersin, del castel de Salaingnac
• Uc Brunencs si fo de la ciutat de Rodés
• Gaucelms Faiditz si fo d’un borcs que a nom Usercha, qu’es en l’avescat de Lemozí
• Gui d’Uissel fo de Lemozí
• Ben avetz auzit de ma domna Maria de Ventadorn, com ella fo la plus prezada dompna que anc fos en Lemozin
• Raymons Jordans fo vescoms de San Antoni, sénher d’un ric borc, qu’es en Caersí / Lo vescoms de Saint Antoni si fo de l’evescat de Caortz
• N’Ucs de la Bacalairia si fo de Lemozí
• Richartz de Berbesiu si fo us cavalliers del castel de Berbesiu de Saintonge, del evesquat de Saintas
• Rainautz de Pon si fo gentils castellans de Saintonge
• Savarics de Mauleon si fo uns rics barós de Peitieu
• Gausbertz de Puegsibot si fo gentils hom e fon de l’avescat de Lemozí
• Daude de Pradas si fo de Rosergue, d’un borc que a nom Pradas qu’es pres de la ciutat de Rodés quatre legas
• N’Elias de Barjols si fo d’Agenés, d’un castel que a nom Perols
• Elias Cairels si fo de Sarlat, d’un borc de Peiregorc
• N’Elias Fonsalada si fo de Bragairac, del evesquat de Peiregors
• N’Aimerics de Belenoi si fo de Bordalés, d’un castel que a nom Lesparra
• Ugo de pena si fo d’Agenés, d’un castel que a nom Monmessat
• Lo coms de Rodés...
• Guilhem de la Tor si fon jonglars, e fon de Peiregorc, d’un castel q’om ditz la Tor
• N’Uc de Saint Circ si fo de Caersí, d’un borc que a nom Tegrà
• Peire d’Alvernhe si fo del evesquat de Clarmon
• Garins lo Bruns si fo uns gentils castellans de Veillac, de l’evesquat del Puoi Sainta Maria
• Peire Rotgiers si fo d’Alvernhe, canorgues de Clarmon
• Lo Dalfins d’Alvernhe si fo coms d’Alvernhe
• Peire de Maensac si fo d’Alvernhe, de la terra del Dalfin
• Peirols si fo us paubres cavaliers d’Alvernhe, d’un castel que a nom Peirols, qu’es en la encontrada del Dalfí d’Alvernhe, al pe de Rocafort
• Guillems de San Leidier fo us ris castelas de Vellaic, de l’avescat del Puoi Santa Maria
• Pons de Capduelh si fo uns gentils bars del avescat del Puei Santa Maria
• Lo Monges de Montaudó si fo d’Alvernhe, d’un castel que a nom Vic, qu’es pres d’Orlac
• Na Castellosa si fo d’Alvergne
• Peire Cardinal si fo de Vellaic, de la ciutat del Puei Nostra Domna
• Gauserans de Saint Leidier si fo de l’evescat de Velaic
• Garins d’Apchier si fo un gentils castellans de Javaudan, de l’evesquat de Meinde, qu’es en la marqua d’Alverne e de Rosergue, e de l’evesquat del Puoi Santa Maria
• Giraudos lo Ros si fo de Tollosa
• Peire Raimonz de Tolosa lo vielz si fo fillz d’un borzés
• Guillem Azemar si fo de Gavaudan d’un castel que a nom Merueis
• Peire Vidals si fo de Toloza
• Raimons de Miraval si fo us paubres cavalliers de Carcassés, que non avia mas la quarta part del castel de Miraval
• Perdigós fo joglars e saub trop ben violar e trobar e cantar. E fo de l’avescat de Gavaudan, d’un borc que a nom Lesperó
• Na Lombarda si fo una dona de Tolosa
• N’Azemars lo Negres si fo del Castelvieil d’Albi
• N’Aimerics de Peguilhà si fon de Tolosa
• Guillems Figueira si fo de Tolosa
• Peire Guillems si fo de Tolosa
• Albertetz Cailla si fo uns joglars d’Albezet (Albegés)
• Ainsi comensan los cans d’en Guiraut Riquier de Narbona
• Raimbautz d’Aurenga si fo lo seingner d’Aurenga e de Corteson
• La Comtessa de Dia si fo moiller d’en Guillem de Peitieus
• Folquetz de Marseilla si fo de Marseillla, fils d’un mercadier que fo de Gènova
• Guilhem del Bauz, prínceps d’Aurenga
• Ogiers si fo uns joglars de Vianés
• Guillems Magretz si fo uns joglars de Vianés
• Guillems Rainols si fo uns cavalliers de la ciutat d’At, la quals ciutatz es el comtat de Folqualquier
• Peire Bremons lo tortz si fo uns paubres cavalliers de Vianés
• Folquet de Rotmans si fo de Vianés, d’un borc que a nom Rotmans
• Albertetz si fo de Gapensés
• Guis de Cavaillon fo uns gentils bars de Proensa, seingner de Cavaillon
• Bertrans del Pojet si fo us gentils castellans de Proensa, de Teunés
• Raimons de Salas si fo uns borgés de Marseilla
• En Raimonz Leugiers de Dosfraires, del evesquat de Nissa
• Berenguiers de Palazol si fo de Cataloingna, de la terra del comte de Rossilhon
• Guilhems de Cabestaing si fo us cavaliers de l’encontrada de Rossillon, que confina cum Cataloigna e cum Narbonés
• En Lanfrancs Cigala si fo de la ciutat de Gènoa
• Sordels fo de Mantoana, d’un castel que a nom Got
• Lo Sordels si fo de Mantoana, de Sirier
• Bertolomeus Gorgis si fo us gentils hom mercadiers de Venècia
• En Bertolomé Zorgi si fo uns gentils hom de la ciutat de Venise
• Maistre Ferari fo da Feirara

Çò que da una importància cèrta a l’equivaléncia longnonenca entre País, Ciutat e Avescat

Totun existen d’excepcions, tipicament que mencionan las regions de Gasconha e Provença, o l’encontrada de Montpelhièr, que correspondèva a l’avescat de Magalona que cambièt mei d’un còp de nom. Tecnicament, son nom de país es Sustançonés, mes èra pauc conegut supausi.

• Cercamons si fo uns joglars de Gascoingna
• Marcabrús si fo de Gascoingna
• Peire de Valeira si fo de Gascoingna, de la terra d’en Arnaut Guillem de Marsan
• Jaufrés Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, prínceps de Blaia
• Peire de Bussignac si fo uns clercs gentils om d’Autafort, del castel d’en Bertran de Born
• Guirautz de Calansó si fo us joglars de Gascoingna
• Gausbertz Amiels si fo de Gascoingna
• N’Azalais de Porcairargues si fo de l’encontrada de Montpeslier
• Guillems de Balaun fo un gentils castellàs de la encontrada de Montpeslier ([...] e si s’enamoret d’una gentil domna de l’evesquat de Gavaudan)
• Pistoleta si fo cantaire d’en Arnaut de Maruoill e fo de Proensa
• Raimbautz de Vaqueiràs si fo filhs d’un paubre cavalier de Proensa del castel de Vaqueiràs que avia nom Peirols
• En Blacatz si fo de Proensa
• Na Tibors si era una dompna de Proensa, d’un castel d’en Blacatz, que a nom Sarrenon
• Cadenetz si fo de Proensa, d’un castel que a nom Cadenet, qu’es en la riba de Durensa, el comtat de Forcalquier
• Tomierz en Palazís [...] foron dui cavallier de Tarascon
• Richartz de Tarascon si fo uns cavalliers de Proensa, del castel de Tarascon
• En Blacassetz fo filz d’en Blacatz, que fon lo meiller gentils hom de Proensa
• Bertran de Lamanon si fo de Proensa
• Guilhem de Montagnagout si fo uns cavaliers de Proensa
• Pons de Merindol si fo uns gentils castelans de Proensa, seigner de Merindol, que es en riba de Durensa
• Lo reis d’Aragon, aquel que trobet, si ac nom Amfós
• Guillems de Berguedan si fos uns gentils bars de Cataloingna, vescoms de Berguedan, seingner de Madorna e de Riechs
• Albertz Marqués si fo dels marqués de Malespina
• Peire de la Mula si fo uns jonglars qu’estet e Monferrat en Peimont

Dens lo Provinciale Romanum un document datant exactament d’aquesta epòca e que descobriri dens lo manuscripte en occitan de l’Abreujamen de las Estòrias, avem çò que seguís (avant la creacion prau papa carcinòu Joan XXII de 18 nòus avescats, majoritàriament en territòri occitan)

In Provincia Provinciæ

In archiepiscopatu Ebredunensi d’Ambrun

• Dignensis de Dinha
• Niciensis de Niça
• Antipolitanus/Crassensis d’Antíbol puei de Grassa
• Glannatensis de Glandeva
• Sanitiensis de Dinha
• Ventiensis de Vença

In archiepiscopatu Aquensi de z-Ais

• Aptensis d’Ate
• Regensis de Riés
• Forojuliensis de Frejús
• Vapincensis de Gap o Gapencés, dau territòri Voconci
• Sistaricensis de Sisteron, dau territòri Voconci

In archiepiscopatu Arelatensi d’Arle

• Massiliensis de Marselha
• Avenionensis d’Avinhon
• Arausicensis d’Aurenja
• Vasionensis de Vaison, dau territòri Voconci
• Cabellicensis de Cavalhon
• Tricastinensis de Tricastin
• Tolonensis de Tolon
• Carpentoratensis de Carpentràs

In archiepiscopatu Viennensis de Viana o Vianés

Ciutat daus Allobròges

• Valentinus de Valença o Valentinés
• Vivariensis de Vivièrs o Vivarés, ciutat daus Èlvis
• Diensis de Diá o Diés, ciutat daus Voconcis
• Gratianopolitanus de Grenòble o Gresivaudan, ciutat daus Allobròges
• Maurianensis de Mauriana, ciutat daus Meduls
• Genavensis de Genèva o Genevés, ciutat daus Allobròges

En provença, en dehòra de la província de Viana, las ciutats/avescats èran tròp concentradas per evoluïr en país coerents. Los tèrmes d’Aigués (Ais), Teunés (Tolon), Cavèlc (Cavalhon), son atestats mes rars.

Per la província de Viana en cambi, i a una adequacion plan pertinenta entre ciutat, avescat e país. Au mens inicialament. (Òbviament se destaquèt lèu de Gresivaudan la Savòia pròpria)

La nocion actuala de Daufinat es estat motlada per França. Lo Daufinat originau èra essencialament compausat de Vianés e Gresivaudan, e sas tèrras occitanas actualas èran part dau marquesat de Provença e dau comtat de Forcauquier (e avant 1125, dau comtat de Provença)

In Ducatu Aquitaniæ

In archiepiscopatu Bituricensis de Borges o Berrí

La ciutats daus Bituriges Cubes

• Claromontensis de Clarmont o Auvèrnhe, la ciutat daus Arvèrnes
• Ruthenensis de Rodés o Roergue, la ciutat daus Rutèns
• Cadurcensis de Caors o Carcin, la ciutat daus Cadurcs
• Lemovicensis de Lemòtges o Lemosin, la ciutat daus Lemoviç
• Mimatensis/Gabalorum de Mende o Gevaudan, la ciutat daus Gabals
• Albigensis d’Albi o Albigés, ciutat destacada dau territòri daus Rutèns
• Anitiensis/Podiensis dau Puèi o Velai, la ciutats daus Vellaus

In archiepiscopatu Burdegalensis de Bordèu o Bordalés

La ciutat daus Bituriges Vivisques (e la daus Bòis i es estat annexada, se ditz uei Bug e Bòrn)

• Pictavensis de Peitieus o Peitau, la ciutat daus Pictons
• Xanctonensis de Santas o Santonge, la ciutat daus Santons
• Engolismensis d’Engoleime o Engolmés, ciutat destacada dau territòri Santon
• Petracoricensis de Peireguers o Peiregòrd, la ciutat daus Petrocòris
• Agennensis d’Agen o Agenés, la ciutat daus Niciobriges

En las duas aquitània i a efectivament una adequacion perhèita entre ciutat, avescat e país.

In Vasconia

In Auxitano archiepiscopatu d’Aush

La ciutat daus Ausques, e i es estat annexada Elusa (Eusa)

• Aquensis de Dacs, la ciutat daus Tarbèl, qu'es puei estat retalhada
• Lectorensis de Leitora, la ciutat daus Lactorats
• Convenarum de Comenge, la ciutat daus Convènas
• Conseranensis de Coserans, la ciutat daus Consorans
• Bigorritanus de Bigòrra o de Tarba, la ciutat daus Bigèrs
• Olorensis d’Auloron
• Vasatensis de Vasats o Vasadés, la ciutat daus Vasats
• Baionensis de Baiona, ancianament Lapurdum
• Lascurrensis de Lescar, ancianament Beneharnum
• Aturensis d’Aira

En gasconha la situacion es mei complicada. Possiblament per que tots los avesquats èran units a l’epòca aut-medievala on se consistuaron probablament los país.

Demòra que mentre que Bigòrra, Comenge e Coserans son de país perhèitament valids, Lescar (Beneharnum) e Baiona (Labord) an pauc de similaritat dab las nocions ulterioras de Bearn e Labord. Per los autres avescats (en particular Aush, Dacs, Aira), de noms de país istorics son pas brica atestats. Es probablament per aquò que las vidas trobadorescas indican sonque los trobadors gascons coma originaris de Gasconha.

In Gothia

In archiepiscopatu Narbonensis de Narbona o Narbonés e Rasés

• Carcasonensis de Carcassona o Carcassés
• Biterrensis de Besièrs o Bederrés
• Agatensis d’Agde o Agadés
• Lutevensis de Lodeva o Lodevés/Lotvés
• Tolosanus de Tolosa o Tolosan/Tolzan
• Magalonensis de Magalona o Sustançonés
• Nemausensis de Nimes o Nemosés/Nensés
• Uticensis d’Usès o Usètge
• Elnensis d’Elna o Rosselhon

Aquí, lo sens daus país istorics, plan atestats dens la literatura occitana, s’es perdut dab los sègles dens la nocion de Lengadòc (en latin Occitania), que corresponèva originàriament a totas las tèrras de lenga occitana annexadas a França, que sian dau comte de Tolosa, de Provença (tèrra d’Argença) o de Gasconha (Coserans, Pichòt Comenge), o de l’anciana Aquitània (Velai).

A partir de 1318, les trois états des sénéchaussées de la "patria lingue occitane" (Périgord, Quercy, Rouergue, Toulouse, Carcassonne et Beaucaire, parfois Agenais et même Bordelais) sont assemblés régulièrement à des fins fiscales

(Élie Pélaquier, Atlas historique de la province du languedoc)

Pr’amor de la guèrra de Cent Ans, lo con·hinh entre Guiana e Lengadòc càmbia en permanéncia, ed es sonque a partir de la batalha de Castelhon que las províncias de Guiana e Gasconha començan d’èster distintas de Lengadòc per de rasons non geopoliticas.