Quand en 1356 Guilhèm Molinièr (per sas Leys d'Amor) establit una lista d’endrets on la lenga d’òc es parlada, es aquesta:

Li Peyragorc e·lh Caercí
Velayc, Alvernha, Lemozí
Rozergue, Lotvés, Gavaldà
Agenés, Albegés, Tholzà
Yssamens son de nostra mers
Carcassés, Narbona, Bezers
E tug cil qui son lor sosmés
E Montpeslier et Agadés

Aqueths non son pas supausats èster noms de "províncias". Aquò’s esclarzit per aquesta citacion dau volum precedent.

Noms patrials es aquel que pren nom d’un pahís, coma d’un avesquat, coma Tolzàs, Bordalés, Caercí, Peyragozí, Carcassés, Narbonés, Bederrés

Molinièr es pas lo sol de hèr aquesta connexion. Un grand nombre d’introduccions de vidas trobadorescas mencionan, sia un país en lo sens Longnonenc (es díser, lo sens utilizat per Auguste Longnon dens son òbra), sia explicitament un avescat o una ciutat

Çò que da una importància cèrta a l’equivaléncia longnonenca entre País, Ciutat e Avescat

Totun existen d’excepcions, tipicament que mencionan las regions de Gasconha e Provença, o l’encontrada de Montpelhièr, que correspondèva a l’avescat de Magalona que cambièt mei d’un còp de nom. Tecnicament, son nom de país es Sustançonés, mes èra pauc conegut supausi.

Dens lo Provinciale Romanum un document datant exactament d’aquesta epòca e que descobriri dens lo manuscripte en occitan de l’Abreujamen de las Estòrias, avem çò que seguís (avant la creacion prau papa carcinòu Joan XXII de 18 nòus avescats, majoritàriament en territòri occitan)

In Provincia Provinciæ

In archiepiscopatu Ebredunensi d’Ambrun

In archiepiscopatu Aquensi de z-Ais

In archiepiscopatu Arelatensi d’Arle

In archiepiscopatu Viennensis de Viana o Vianés

Ciutat daus Allobròges

En provença, en dehòra de la província de Viana, las ciutats/avescats èran tròp concentradas per evoluïr en país coerents. Los tèrmes d’Aigués (Ais), Teunés (Tolon), Cavèlc (Cavalhon), son atestats mes rars.

Per la província de Viana en cambi, i a una adequacion plan pertinenta entre ciutat, avescat e país. Au mens inicialament. (Òbviament se destaquèt lèu de Gresivaudan la Savòia pròpria)

La nocion actuala de Daufinat es estat motlada per França. Lo Daufinat originau èra essencialament compausat de Vianés e Gresivaudan, e sas tèrras occitanas actualas èran part dau marquesat de Provença e dau comtat de Forcauquier (e avant 1125, dau comtat de Provença)

In Ducatu Aquitaniæ

In archiepiscopatu Bituricensis de Borges o Berrí

La ciutats daus Bituriges Cubes

In archiepiscopatu Burdegalensis de Bordèu o Bordalés

La ciutat daus Bituriges Vivisques (e la daus Bòis i es estat annexada, se ditz uei Bug e Bòrn)

En las duas aquitània i a efectivament una adequacion perhèita entre ciutat, avescat e país.

In Vasconia

In Auxitano archiepiscopatu d’Aush

La ciutat daus Ausques, e i es estat annexada Elusa (Eusa)

En gasconha la situacion es mei complicada. Possiblament per que tots los avesquats èran units a l’epòca aut-medievala on se consistuaron probablament los país.

Demòra que mentre que Bigòrra, Comenge e Coserans son de país perhèitament valids, Lescar (Beneharnum) e Baiona (Labord) an pauc de similaritat dab las nocions ulterioras de Bearn e Labord. Per los autres avescats (en particular Aush, Dacs, Aira), de noms de país istorics son pas brica atestats. Es probablament per aquò que las vidas trobadorescas indican sonque los trobadors gascons coma originaris de Gasconha.

In Gothia

In archiepiscopatu Narbonensis de Narbona o Narbonés e Rasés

Aquí, lo sens daus país istorics, plan atestats dens la literatura occitana, s’es perdut dab los sègles dens la nocion de Lengadòc (en latin Occitania), que corresponèva originàriament a totas las tèrras de lenga occitana annexadas a França, que sian dau comte de Tolosa, de Provença (tèrra d’Argença) o de Gasconha (Coserans, Pichòt Comenge), o de l’anciana Aquitània (Velai).

A partir de 1318, les trois états des sénéchaussées de la "patria lingue occitane" (Périgord, Quercy, Rouergue, Toulouse, Carcassonne et Beaucaire, parfois Agenais et même Bordelais) sont assemblés régulièrement à des fins fiscales
(Élie Pélaquier, Atlas historique de la province du languedoc)

Pr’amor de la guèrra de Cent Ans, lo con·hinh entre Guiana e Lengadòc càmbia en permanéncia, ed es sonque a partir de la batalha de Castelhon que las províncias de Guiana e Gasconha començan d’èster distintas de Lengadòc per de rasons non geopoliticas.